INAUGURADES A L'ESTARTIT LES JORNADES
CIENTÍFIQUES SOBRE GESTIÓ DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS
Experts provinents de tot Catalunya posen en comú coneixements sobre recerca i gestió dels territoris protegits
8,9 i 10 d'Octubre.
Aquest matí s'han presentat a l'Estartit les jornades científiques sobre gestió en espais naturals, que porten per títol "Bases científiques per a la gestió d'espais naturals protegits. La recerca aplicada al territori", i han estat organitzades per l'Ajuntament de Torroella de Montgrí en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Girona, la Universitat de Barcelona i l'Institut de Ciències del Mar (CSIC).
L'alcalde de Torroella de Montgrí i l'Estartit, Carles Negre, ha donat la benvinguda als participants i ha agraït la participació de tots els organismes implicats en el programa LIFE del municipi. "La unió de totes les administracions i diferents entitats demostra que es deixa de banda la complexitat del món públic i es busca el bé comú", ha dir Negre. En aquest sentit ha assenyalat que "totes les accions adreçades a conservar el paisatge treballen pel futur del nostre municipi i el nostre país". L'alcalde ha recordat que la clau de l'èxit dels municipis turístics com Torroella i l'Estartit està en "saber trobar la combinació entre el benestar econòmic i social i la preservació del territori".
La presentació de les jornades ha estat a càrrec de Josep Capellà, assessor de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, que ha recordat que aquestes jornades són un procés més dins el projecte LIFE de "Restauració i ordenació de les llacunes i els sistemes costaners del Baix Ter" en què es treballa des de 1999. L'esperit de les jornades és donar a conèixer l'estat del projecte a la població i intercanviar experiències amb altres projectes similars. Capellà ha destacat la necessitat de disposar "d'una visió conjunta en la gestió del Montgrí, les illes Medes i els aiguamolls del baix Ter", i que cal posar en comú els diferents estudis que es realitzen i posar aquests espais a disposició tant del públic en general com de les institucions acadèmiques i científiques.
Per obrir el bloc de ponències sobre els aiguamolls, Xavier Quintana, director del projecte LIFE, ha exposat l'estat actual del projecte de restauració als aiguamolls del Baix Empordà. Les primeres actuacions per arranjar les llacunes del Ter Vell van fer-se a principis el 90, però des de 1999, gràcies al projecte de restauració Life-Natura, finaçat en un 50% per la Unió Europea, es millora la qualitat de l'aigua, l'estat de conservació de les comunitats vegetals de duna i maresma i s'assegura la conservació del fartet. Quintana ha avançat que cara al futur s'han proposat dos projecte, un d'arranjament del conjunt de la Pletera, que està pendent que es resolguin els litigis amb els propietaris de la urbanització, i l'altre un nou projecte Life per recuperar poblacions d'amfibis i els seus hàbitats.
Al llarg del dia s'han presentat diverses ponències relacionades amb el tema aiguamolls. Marta Ayuso, tècnica forestal, ha exposat el Pla d'Usos del Ter Vell, recordant els canvis en els usos del sòl provocats per les activitats econòmiques que provoquen ruptures dins els espais naturals. En la seva exposició ha desgranat una evolució històrica dels usos del territori als aiguamolls del Baix Empordà per concloure que cal aprendre a comptabilitzar els usos humans al territori amb la conservació d'espais humits. Segons Ayuso, diverses pertorbacions en aquest territori "són una veu d'alarma respecte a la gestió actual". Respectar les dinàmiques naturals "genera sistemes i paisatges molt positius per les economies basades en el turisme i els valors paisatgístics" ha assegurat.
Cinc ponències més al matí i quatre a la tarda han permès conèixer estudis molt més concrets: Josep Gesti, doctor en Biologia, ha explicat la valoració botànica com a eina de gestió del territori ; Mònica Martinoy, el Servei de Control de Mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter, ha exposat el seguiment dels nivells d'aigua de les basses del Ter Vell i la Pletera realitzat dins el projecte LIFE; Anna Badosa, biòloga, ha parlat dels nutrients i canvis en la qualitat de l'aigua al Ter Vell; Quim Pou, biòleg, ha detallat la situació del fartet (Aphanius iberus) i la recuperació del seu hàbitat a la bassa del Fra Ramon i les noves llacunes de la Pletera; finalment Daniel Burgas, naturalista, ha presentat un seguiment de les diferents espècies d'ocells a les maresmes
Les ponències de la tarda han estat: "Situació de Stachys marítima a l'Empordà: una espècie críticament amenaçada a protegir. Resultats de les recerques en curs, amenaces i mesures de conservació", per Carles Barriocanal, doctor en Geografia, i Cesar Blanche, doctor en Farmàcia; "Múltiples beneficis del projecte de reutilització d'aigües per a usos ambientals en el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà", per Lluís Sala, biòleg; "Anàlisi de la viabilitat econòmica de la reutilització de l'aigua regenarada en usos ambientals per als aiguamolls de l'Empordà", per Luis Alberto Seguí, tècnic de Biotecnologia alimentària i sostenibilitat; i "Gestió d'un territori amb zones humides. Viladecans", per Joan Ramon Lucena, tècnic de Medi Ambient.
S'ha clos la jornada d'avui amb una visita de tots els assistents als aiguamolls del Baix Empordà
Les jornades, que se celebren al Centre de Serveis de l'Estartit, continuen el dijous 9 amb exposicions de temes relacionats amb la gestió de les Medes al matí- i les dunes a la tarda-. Divendres s'exposaran al matí les ponències sobre el Montgrí, i a la tarda se celebrarà una taula rodona sobre la utilitat de la recerca en els espais naturals. Participarà a la cloenda el director general de Patrimoni Natural i Medi Físic, Pere Maluquer.
ELS INVESTIGADORS JOANDOMÈNECH ROS I JOSEP-MARIA GILI HAN DEFENSAT A L'ESTARTIT LA IMPORTÀNCIA DE LA RECERCA I ELS INFORMES DE VIGILÀNCIA
Josep Pasqual ha donat dades sobre el canvi climàtic i l'estudi presentat per Cristina Linares alerta sobre la disminució del corall vermell a les Medes.
El segon dia de les Jornades sobre Bases científiques per a la gestió d'espais naturals recuperats ha tractat les illes Medes, com a exemple de reserva marina, i les dunes, tant litorals com continentals. Segons Josep Capellà, assessor de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, aquestes jornades es caracteritzen per presentar estudiosos de gran renom, com Joandomènech Ros i Josep Maria Gili, al costat d'equips joves que estudien l'evolució dels indicadors de l'ecosistema.
A primera hora del matí, Joandomènech Ros, catedràtic d'Ecologia a la Universitat de Barcelona i rector de la Universitat Catalana d'Estiu, ha destacat la importància de la recerca a les illes Medes, que s'ha convertit en una metodologia emprada en altres reserves naturals. "Les accions de conservació necessiten un seguiment que verifiqui si se segueix amb el mateix tipus de gestió o es modifica", ha assegurat. En una entrevista posterior, el científic ha recordat que "és difícil compatibilitzar els interessos econòmics de les empreses de la zona", però el més important és "preservar el benefici natural". Pel que fa a l'aportació de la comunitat científica, Ros ha reconegut que cal potenciar la divulgació científica: "cal que expliquem les nostres investigacions", ha insistit, tot i que a Catalunya els articles i revistes científiques tenen poca repercussió entre el públic en general.
Tot seguit, Josep Pasqual, l'observador meteorològic de l'Estartit, ha demostrat la importància de disposar de sèries temporals llargues de dades per a l'estudi d'una zona. Després de realitzar un esbós climàtic de la zona i detallar la temperatura i salinitat i transparència de l'aigua del mar al llarg, el nivell de les onades, marees i seixes (o rissagues), ha fet referència al debat sobre el canvi climàtic. Entre les tendències climàtiques de la zona que Pasqual ha presentat destaca el fet que en els darrers 30 anys ha pujat la temperatura mitjana de l'aire i del mar en més d'un grau i més de mig grau, respectivament; el nivell del mar puja uns 4mm a l'any des de fa 13 anys; canvien tendències en nuvolositat, pluges i pressió atmosfèrica ; i es produeixen més fenòmens extrems com violentes tempestes o temperatures anòmales com les del passat estiu.
Cristina Linares i David Díaz han presentat un seguiment de peixos i corall vermell a les illes Medes. L'estudi del corall vermell es realitza en vuit zones dins l'àrea Protegida, mitjançant 30 fotografies anuals de cada zona, que plasmen una evolució "preocupant" de les poblacions de corall: un augment del diàmetre mig entre els anys 91 i 95 1 mm per any- i una disminució a partir de 1997, coincidint amb els episodis de pesca furtiva. Els resultats posen de manifest "la urgent necessitat d'augmentar les mesures de protecció de l'espècie, augmentant la vigilància i regulant el grau de freqüentació en les zones protegides". Per contra, i com a nota positiva, ha quedat plenament demostrada l'efectivitat de les reserves marines en la recuperació de les poblacions de peixos, tant pel que fa a la densitat com en les talles de les espècies, especialment per les més sedentàries mero o corball, a les Medes-
Ha tancat el bloc la ponència "25 anys d'investigació marina bàsica a les illes Medes", a càrrec de Josep-Maria Gili, investigador de l'Institut de Ciències del Mar. Des dels estudis dels anys 80, s'han originat tres generacions de científics que han fet de les Medes un dels llocs més estudiats del Mediterrà: 21 projectes d'investigació nacionals i internacionals, 16 Tesis Doctorals (més 4 en curso), 8 Tesis de Llicenciatura, 135 treballs d'investigació i 28 de divulgació. Així, el mapa bionòmic de les illes és un dels més complets, existeix un inventari de més de 2.100 espècies, estudis de poblacions, distribució, alimentació, depredació, creixement, reproducció i comportament d'espècies animals i vegetals, així com de factors ambientals i el seu efecte sobre els organismes.
A la tarda, obre el bloc dunes una ponència fora de programa: Antonio Vizcaíno, director de l'Oficina Técnica Devesa Albufera de l'Ajuntament de València, exposa l'experiència de recuperació a l'Albufera de València, que compta també amb un projecte LIFE Nature. Seguidament exposen els seus treballa tres enginyers forestals: Ramon A. Alturo presenta una proposta teòrica de fixació de dunes, i Pere Frigola i Héctor Rebollo detallen les experiències concretes de la duna litoral i la duna continental.
Més informació:
Sílvia Marty
Oficina de Turisme de l'Estartit
972 75 19 10
